1966/12/07 – 1993/09/26
XABIER
KALPARSORO
GOLMAIO
Un jove de 26 anys de Zumaia va morir a les mans de la policia fa 30 anys.
per conèixer què li va passar
Segons la versió oficial, Xabier Kalparsoro estava vigilat solament per un agent en la comissaria de Indautxu, no li havien posat esposes i s’estava bevent una cervesa.
En un moment donat, va empènyer a l’agent i va saltar per la finestra. Va morir a conseqüència de la caiguda.
Aquesta és
la versió oficial.
Hori izan zen
bertsio ofiziala.
Hi ha prou evidència i informació, però, per desmentir aquesta història i revelar que va ser víctima de la violència i la tortura de l’estat.
En aquest cas, a més, hi ha un altre fet greu sense resoldre: en una carta escrita per ell mateix va afirmar que mesos abans havia estat detingut, drogat i posteriorment posat en llibertat per l’Ertzaintza per a ser utilitzat com a ganxo.
Malauradament, hi ha massa preguntes sense resposta en el cas de Xabi. Però comencem per les preguntes bàsiques.
Qui era
Txato, Anuk
Xabi?
ESCOLTEU DE LA FAMILIA I ELS AMICS COM
ho descriuen
DOCUMENTAL “ANUKEN EGIA”, 2011
1966
Xabier Kalparsoro Golmaio va néixer en 1966 a Zumaia (Gipuzkoaa, Euskal Herria), en una família abertzale. Des de molt jove va ser una persona activa i compromesa.
Durant un temps va ser escolanet, tal com ho recorden els seus afins. Posteriorment, es va bolcar en la creació de l’organització juvenil Jarrai.
Llegiu l’article que va escriure Maitane Intxaurraga en 2018 sobre ell.
Xabi va començar a militar en la dècada dels 80. Va ser militant de l’organització juvenil Jarrai, i també responsable polític de Gipuzkoa en aquesta organització.
Endinsem-nos
en aquesta època
Els anys 80 van ser una explosió per a la joventut basca
Terrorismo policial
RIP
Se sol identificar a l’època amb bandes de música del que alguns van denominar el Rock Radical Basc: RIP, Eskorbuto, Kortatu, Cicatriz…
Fanzines, gaztetxes, ràdios lliures, Rock Radical Basc, l’heroïna, els primers insubmisos, la campanya contra l’OTAN, solidaritat amb les revolucions de Nicaragua i Salvador, reconversió industrial i augment de l’atur…
Quina marxa. Els joves són al carrer i tot es barreja: la lluita, la nit, la música…
Gainera, hainbatek diotenez, geroago Gazte Topagunea izango zen jaialdiaren lehen ideia Xabiri bururatu zitzaion. Tamalez, bera hil ondoren ospatu zen lehenengo topagunea, 1994an, Etxarri-Aranatzen.
En aquells
dies…
1983
Xabi va ser detingut per primera vegada als 17 anys per la Guàrdia Civil, però va ser posat en llibertat immediatament.
1991
Als 25 anys va fugir de Zumaia, perquè estava sent perseguit per actes de sabotatge.
Per a llavors, agafava força l’estratègia d’arraconar al moviment d’alliberament nacional basc, després de les fallides converses d’Alger entre ETA i el Govern d’Espanya .
Demòcrates i violents
El Pacte de Ajuria Enea, signat el gener de 1988, va establir la dicotomia entre demòcrates i violents, amb la condició de crear condicions per a intensificar la política repressiva. També va donar pas a la política de dispersió dels presos bascos.
A la segona meitat de la dècada dels vuitanta, el conflicte polític i armat es trobava en ple apogeu.
Eren temps de molta violència. Les converses d’Alger van obrir un breu període de calma. ETA va intentar abordar el conflicte per vies democràtiques, però Madrid va renunciar a això i les converses van acabar. L’estat espanyol va empitjorar la repressió, entre altres coses, amb la intenció de minimitzar el cost polític derivat de les converses.
L’operació de Bidarte del 1992
El 29 de març de 1992 la Policia francesa va realitzar una gran operació contra ETA en Bidart (Lapurdi). Diversos membres de la direcció d’ETA van ser detinguts.
El mateix any, van iniciar contactes HB i el PNB, però van durar poc. El PNB va continuar donant suport al pacte de Ajuria Enea.
L’època dels llaços blaus
També era l’època de les protestes contra ETA, els llaços blaus… El 5 de juliol de 1993 Julio Iglesias Zamora va ser segrestat per ETA. En resposta a aquesta acció i en contra de l’esquerra abertzale, en general, la coordinadora Gesto por la Paz va adoptar el llaç blau com a símbol.
Al principi, el moviment tenia com a objectiu denunciar l’activitat d’ETA, però a poc a poc es va anar convertint en símbol contra el nacionalisme basc, en general. Això va provocar conflictes en el si del moviment.
D’altra banda, el moviment insubmís s’estava reforçant constantment. A més, al carrer es reflectia amb cruesa el conflicte polític. Eren habituals les mobilitzacions i els enfrontaments amb la policia.
A mesura que avançava la dècada dels 90, totes dues expressions de lluita s’anaven aguditzant.
Aquest era el context general del conflicte que es vivia a Euskal Herria en el 1993, i en aquestes circumstàncies polítiques va ocórrer la mort de Xabi.
Xabi va morir
en mans de la policia
el 26 de setembre del 1993
Com hem dit anteriorment, va ser detingut per primera vegada per la Guàrdia Civil en 1983, quan tenia 17 anys, però va ser posat en llibertat immediatament. Més tard, en 1991, amb 25 anys, va fugir de Zumaia, perquè li van relacionar amb uns actes de sabotatge.
Els seus afins ho van veure per última vegada al maig de 1993 en Herri Urrats. Estava refugiat en Ipar Euskal Herria, i és allí on es va integrar en ETA.
El 13 de juliol d’aquell any, es va difondre la troballa d’un zulo d’ETA en les muntanyes de la zona de Laudio.
A la fi de juliol, la Policia Espanyola va registrar la casa de la mare de Xabi a Zumaia.
Van buscar empremtes dactilars i pistes que poguessin portar fins a Xabi.
Escolteu el testimoni de Maite Golmaio, la mare de Xabi (àudio en basc)
DOCUMENTAL “ANUKEN EGIA”, 2011
El 29 d’agost van rebre una trucada en la redacció de Egin dient que l’Ertzaintza havia detingut a Laudio a un refugiat sobrenomenat Anuk.
Els periodistes, amb la intenció de confirmar la informació, van cridar a l’Ertzaintza i al Govern Civil de Gasteiz, però no els van facilitar cap informació. En aquells dies, els familiars encara no sabien que el nom de Anuk estava relacionat amb Xabi.
El 23 de setembre la policia municipal de Durango va informar els familiars que havien detingut a Xabi.
Escolteu informació sobre la detenció en boca dels afins
DOCUMENTAL “ANUKEN EGIA”, 2011
La Policia Municipal de Durango va contactar amb la de Zumaia i els va informar que Xabi estava detingut. Els agents de la Policia Municipal que li van acompanyar van assegurar que estava “com anat del cap”. Xabi va dir als agents que era d’ETA.
Segons els testimonis, a Durango van acudir diferents cossos policials: Ertzaintza, Guàrdia Civil, Policia Nacional…
Al final, la Policia Nacional va traslladar a Xabi a la comissaria de Indautxu,incomunicat.
Quan els familiars van arribar a Indautxu, els van dir que Xabi estava en l’UCI de l’hospital de Basurto.
L’hospital estava plagat de policies que no van permetre a Maite, la mare de Xabi, veure al seu fill.
La Policia li va dir que Xabi havia saltat per la finestra de la comissaria de Indautxu i que per això estava tan greu.
Al segon dia Maite va poder veure a Xabi durant cinc minuts, quan aquest estava en coma. Va morir poc després.
La de Xabi era la segona mort en comissaria que es produïa en pocs dies.
La mort de Xabi es va confirmar quan encara estaven acomiadant a Gurutze Iantzi en Urnieta. Gurutze murío pocs dies abans en la caserna de la Guàrdia Civil de Tres Cantos (Madrid)
Un mes abans, un altre ciutadà basc moria a la comissaria de l’Ertzaintza: Juan Calvo, de Gasteiz.
Les Gestores pro Amnistia van denunciar que les dues morts eren conseqüència de la tortura sistemàtica.
També van criticar durament l’actitud dels partits del pacte de Ajuria Enea.
L’autòpsia de la mort de Xabi no va donar una resposta clara.
Només va indicar que la mort es va deure al cop rebut. Va deixar obertes diferents hipòtesis, però, no obstant això, afirmava que el cos havia quedat prop de la paret de la comissaria; és a dir, més prop del que quedaria d’un salt rutinari.
Hi havia més raons per a dubtar de la versió de la caiguda, i, per a pensar que havia estat torturat: Llegeix-les aquí.
Poc després de la mort de Xabi van començar a publicar-se informacions i cartes que servirien per a entendre el que li havia passat.
Segrest ocorregut a l’agost
El comunicat d’ETA
Un comunicat d’ETA datat abans de la mort de Xabi es va fer públic poc després de la seva mort. ETA sostenia que Xabi havia estat segrestat i torturat per les forces policials a l’agost.
També va denunciar que l’estat de coma en la qual s’econtraba Xabi podria ser conseqüència del intent d’assassinat després dels successos d’agost.
El que deia el comunicat estava directament relacionat amb la informació publicada a l’agost pel diari Egin.
Llegeix la notícia del diari Egunkaria (29/09/1993)
Què sabia Corcuera?
El ministre espanyol d l´Interior José Luis Corcuera, va negar l’existència de maltractaments a Xabi i, fins i tot, va dir que se li havia tractat millor que a altres detinguts.
En qualsevol cas, les paraules del ministre Corcuera, van afegir un altre signe d’interrogació al ja confús cas.
“¿Es este Galparsoro el que estuvo detenido en agosto en las dependencias policiales de Llodio, con el sobrenombre de Anuk? [És aquest Galparsoro el que va estar en mans de la policia de Laudion a l’agost, sobrenomenat Anuk?]”, galdetu zion Joxe Joan Txabarri EAJko diputatuak.
Corcuera va respondre que era possible que fora Kalparsoro el que va ser detingut per la Policia Espanyola a Laudio, però va negar que Xabi fos portat a la muntanya.
Aquesta última informació no havia estat prèviament comentada públicament per ningú. En canvi, la informació suggerida per Corcuera coincidia amb la informació proporcionada en una de les trucades anònimes a Egin i amb els fets relatats a la mare de Xabi.
La carta d’en Xabi
Encara sense resultats de l’autòpsia de Xabi, Egin va fer pública una carta enviada per Xabi a ETA, datada el 10 de setembre, dues setmanes abans de la seva detenció a Durango.
En la carta Xabi relatava que havia estat detingut i drogat per l’Ertzaintza en una muntanya de Laudio i parlava de les al·lucinacions quan li van drogar, i també dels interrogatoris.
Segons el seu relat, el 22 d’agost, quan es trobava en Gasteiz, es va adonar que la policia li perseguia, després d’estar tres dies en cases de gent que el va ajudar. Va dir que li “van tendir una emboscada” en una muntanya de Laudio.
“
“Los zipaios me detuvieron, me drogaron, hipnotizaron, lavaron el cerebro o lo que sea y me volvieron a dejar en la calle. Me han estado y están utilizando [Els zipaios em van detenir, em van drogar, van hipnotitzar, van rentar el cervell o el que sigui i em van tornar a deixar al carrer. M’han estat i estan utilitzant]”.
Al novembre de 1993, quatre joves es van presentar en l’Audiència Nacional i van confirmar el contingut de l’escrit remès per Xabi a la direcció d’ETA.
Llegeix la notícia del diari Egunkaria (18/10/1993)
Relat de les persones amb les quals Xabi va estar a Vitòria-Gasteiz
El mitjà de comunicació vitorià Hala Bedi va publicar l’any 2018 un reportatge en què donava algunes pistes sobre les peripècies de Xabi per Araba. En el 26è aniversari de la seva mort, va recollir testimonis de persones anònimes que tenien informació sobre el cas. Segons expliquen, l’estiu de 1993 Xabi va arribar des d’Iparralde a les rodalies de Vitòria-Gasteiz amb l’encàrrec de crear alguna infraestructura per a l’organització ETA a la província d’Àlaba.
Detenció:
Segons aquestes persones, durant el mes d’agost en Xabi es va adonar que estava sent perseguit per la policia. Després, seria detingut a la zona de Llodio, l’última setmana d’agost. Segons va explicar el mateix Xabi als seus acompanyants, va estar detingut durant tres dies en una “base militar a l’aire lliure”.
(*) Així, Hala Bedi assenyala que, per la seva descripció, el lloc a què es referia Xabi pot ser l’àrea de Berrozi, situat al terme municipal de Bernedo. Aquesta zona és propietat del Departament d’Interior del Govern Basc i les instal·lacions són utilitzades per a l’entrenament per agents del grup especial Berrozi de l’Ertzaintza.
Les fugides i les deambulacions per Vitòria-Gasteiz després de la detenció:
Després d’estar detingut durant tres dies, va ser alliberat a una zona muntanyosa. Va aconseguir trucar a un contacte a Vitòria-Gasteiz, i li van donar protecció a una casa.
Tot i això, l’endemà, pensant que la policia el seguia, va abandonar el refugi. Després de deambular tot el dia, va topar amb un vell conegut en un bar de Vitòria-Gasteiz.
Va passar uns dies en una casa-refugi, però per la seva situació, i les seves sospites sobre els qui l’ajudaven (sospitava que podrien ser part de l’operatiu policial) va decidir fugir novament. Segons els que van estar amb ell aquells dies, el Xabi estava totalment destrossat.
De quan ho van veure fugint a Gasteiz
L’escriptor Bernardo Atxaga, en 2018, va contar que, sent al carrer Dato de Gasteiz a l’agost de 1993, Xabi va acudir on ell. Li va dir que li seguien “aquests altres” i que havia d’anar-se. Poc després es va assabentar de la mort de Xabi, en el diari.
Bernardo Atxaga
Euskadi Irratia, 2018
Després de la mort:
dolor, protestes i solidaritat
La mort de Xabi a les mans de la policia va suposar una forta commoció per a Zumaia, així com per a Euskal Herria. Els dies posteriors a la mort van ser dies plens de dolor i protestes.
El cadàver de Xabi va ser recollit a l’hospital de Basurto per nombroses persones entre crits de ¡Policia asesina!
El fèretre de Xabi va arribar el dia 28 a Zumaia, cap a les 16.00
Allí li esperaven milers de persones. En molts balcons del poble penjaven ikurriñas amb cintes negres. El fèretre va ser traslladat al saló de plens de l’ajuntament pels amics i companys de Xabi. Allí va romandre fins a les 18.00. Després, li van fer un homenatge en Beheko plaza.
Fotos (cedidas): Clemente Bernad
A més del dolor, les morts de Xabi i Gurutze a les mans de la policia també van desencadenar fortes protestes.
Herri Batasuna va convocar una vaga a Gipuzkoa, que va tenir gran participació Des de primera hora del matí els piquets van col·locar nombroses barricades en les vies de tren i les carreteres de Gipuzkoa, la qual cosa va provocar el tancament de nombrosos comerços i empreses.
I és que les circumstàncies en les quals van morir Xabi i Gurutze apuntaven la hipotesis de la tortura, i els antecedents també hacian pensar que van ser torturats.
Els gestos de solidaritat també van ser perseguits.
Mostra de l’ambient sufocant de llavors és, per exemple, el que li va passar al músic Anje Duhalde. Quan Xabi va morir, va oferir un concert en el qual va fer esment a les morts de Xabi i Gurutze. En conseqüència, la Diputació de Bizkaia, en mans del PNB, li va expulsar del programa Herriz Herri. Anje Duhalde va denunciar la censura.
Irtenbiderik ez
Anje Duhalde
Sense avanços en la via judicial
Tres denúncies
Els familiars de Xabi, Torturaren Aurkako Taldea [el Grup Contra la Tortura] i l’Ajuntament de Zumaia van interposar diverses denúncies en el jutjat, però van ser arxivades al desembre de l’any en què va morir Xabi. No obstant això, després de sentir el recurs de l’acusació, el jutjat de Bilbo va decidir en 1995 obrir el procés judicial.
Dos procediments judicials
Es van obrir dues causes judicials. D’una banda, els familiars de Xabi van demanar que s’investigués si la detenció va ser il·legal i, per un altre, el jutge va processar a quatre agents de la comissaria de Indautxu. Aquest últim va ser el que va seguir endavant.
Pena de 6 mesos i 6.250.000 pessetes d’indemnització
2000. Aquests quatre agents van ser jutjats l’any 2000. Finalment, dos d’aquests quatre policies van ser condemnats a sis mesos de presó i a una indemnització de 6.250.000 pessetes per no evitar la possibilitat que Xabi saltés per una finestra.
Llegiu la notícia del diari Egunkaria: 24/05/2000
No obstant això, ningú ha complert tal condemna, ja que el Tribunal Suprem espanyol va reduir la sentència a una simple falta.
Cas que requereix més recerca
El cas de Xabi va ser considerat pel Govern Basc en 2015 com “un cas que requereix un major treball de verificació i recerca”. En el document informatiu que s’ofereix als ajuntaments per a col·laborar en la promoció dels actes commemoratius i el reconeixement de les víctimes, s’incloïa l’esment al cas en l’apartat corresponent a Zumaia.
L’informe fa referència a la mort de Xabi, però, en aquest cas, havent fets que interpel·len l’Ertzaintza, el Govern Basc no hi té res a dir?
La veritat d’Anuk, a la memòria popular
Mancant la veritat oficial, nosaltres recordem el que va succeir. I recordem a Xabi, a Txato, a Fignon, i a Anuk.
Maite Golmaio, la mare de Xabi, va morir el 24 de mars de 2017, paradoxalment, en el Dia Internacional del Dret a la Veritat.
El silenci ha estat la regla general sobre aquest cas. Al seu dia, els diaris Egin i Euskaldunon Egunkaria, i el medi local de Zumaia, Baleike, van ser dels pocs que van fer el seguiment del cas i van donar pas a les denúncies. La resta de mitjans i la majoria dels partits polítics es van acollir a la versió oficial.
Posteriorment, l’Audiència Nacional, dins de l’estratègia antiterrorista, tancaria aquests dos diaris: Egin el 1998 i Euskaldunon Egunkaria el 2003. Periodistes i directius van ser detinguts i torturats en aquests dos casos. Cal destacar que, la majoria dels documents utilitzats en aquesta web són notícies publicades pels mitjans de comunicació que van recollir testimoni del que va passar, i que, posteriorment, van ser il·legalitzats.
No obstant, no som els únics que recorden l’ocorregut. En 2014, en un judici celebrat en l’Audiència Nacional espanyola contra joves independentistes, un altre testimoni dolorós va recordar l’ocorregut a Xabi.
El jove Xabi Bidaurre va explicar que la policia li va acostar a una finestra de la comissaria de Indautxu i, després de preguntar-li si sabia qui era Xabier Kalparsoro ‘Txato’, li van dir : “Era un gudari, com tu, i l’any que vas néixer el vam llançar d’aquí”.
Davant el silenci i la impunitat cap a la violència d’Estat, hi ha un grup de persones que recorda i recordarà Xabi, i recordarà i explicarà què li van fer.
No tots expliquem igual la història. I aquest és el nostre dolor, aquesta és la nostra veritat.
«Qui escriurà una novel·la o un conte, qui farà una pel·lícula sobre el que ens va passar?», es preguntava en algun lloc el que fos torturat. Doncs nosaltres.
Aquí una part de la història perquè el poble la conservi a la memòria.
Mas no importa –dijo Dick Turpin–, huiremos por la claraboya!
Aneu a la Biblioteca
Eta itzultzen ez banaiz…
gorrota itzazu bakearen pipa erretzen dutenak.
Beti beranduegi heltzen direnak.
Kafe kikara baten atzean borrokatzen direnak.
Ortzadarraren margoekin jostatzen direnak.
Euren katarroak egunkarietan hedatzen dituztenak.
Hautagaitzak eta dominak bildumatzen dituztenak.
Eta itzultzen ez banaiz…
Maita itzazu errezetarik gabe gosaltzen dutenak.
Galdeketetan gezurra esaten dutenak.
Lili, sagar eta zerraldo lapurrak.
Lurperatzaileak lurperatzeko,
hildakoak desehortzen dituztenak.
Beti egia esaten dutenak.
Tomas Borge (Testamento)
Contra l’oblit, per la memòria
Hegiak
Avís Legal
Hi havia més raons per a dubtar de la versió de la caiguda, i, per a pensar que havia estat torturat:
Tenia blaus als canells, per la qual cosa cal pensar que va estar emmanillat.
Presentava ferides en la part posterior de les dues cames.
Dues infermeres que van atendre Xabi en el sòl i el van traslladar a l’Hospital de Basurto van declarar davant el jutge que Xabi es trobava prop de la paret, per la qual cosa no va fer força cap endavant…
A més, segons una infermera de l’Hospital de Basurto, Xabi va cridar “¡no me peguéis más!”, [ez nazazue gehiago jo!]en un moment en el qual va recobrar el sentit.
